dimecres, 30 de maig del 2012

LA PEPA, SEGON ANIVERSARI









SEGON ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ DE CADIS,
 1812 / 2012



*********************

FOTOS: LETICIA REIG.

TEXT: JOAN PLA



Foto 1. Naixement de la Constitució.
Bella, que arribares des de la mar profunda i oberta, amb el sol naixent, lliure de velles supersticions. La imminent primavera t’esperava oferint-te les flors més bledanes i perfumades de l’ametler i del taronger, mentre que imaginaves amples i infinits horitzons de llibertat recent estrenats. Mostrant la teua joventut et passejares galana pels carrers de ciutats i viles, i el poble t’aclamava orgullós i somrient després d’haver patit el jou de la mà estrangera. Vas recuperar per a tu i per al poble el dret a caminar i a expressar-te amb llibertat, el dret d’unir-te amb qui et complaguera portant a les mans només com a dot els teus més estimats sentiments… El dret i la dignitat de ser persona!


Nacimiento de la Constitución
Bella, que llegaste des del mar profundo y abierto, con el sol naciente, libre de antiguas supersticiones. La cercana primavera te esperaba ofreciéndote las flores más lozanas y perfumadas del almedro y del naranjo, mientras imaginabas anchos e infinitos horizontes de libertad recién estrenados. Mosrando tu juventud te paseaste galana por las calles de ciudades y aldeas, y el pueblo te aclamaba orgulloso y sonriente después de haber sufrido el yugo de la mano extranjera. Recuperaste para ti y para el pueblo el derecho a caminar y a expresarte con libertad, el derecho a unirte con quien te complaciese llevando en las manos sólo como dote tus más apreciados sentimientos…  ¡El derecho y la dignidad de ser persona!


 ********************





Foto 2. Derogació de la Constitució.
El teu amant va ser un fals amant, Bella. Un amant que cobejava en secret la teua mort mentre acaronava amb les seues mans humides i fredes la teua pell suau i els teus cabells d’atzabeja. Rodejat d’aduladors, vells llops que s’acarnissen a satisfer els seus propis desitjos i plaers amb la sang del poble, el teu fals amant, cobejador de poder i de riqueses, anava escurçant els amples i infinits horitzons que la nova societat eixida de les antigues esclavituds mirava d’encalçar. Et va foragitar del tàlem, Bella, i et va segrestar entre parets fosques i humides, mentre tenyia de roig el terra, la farigola, les atzavares que vorejaven els camins, i es convertia, ell, el teu fals amant, en el llop que emparava el ramat…

Derogación de la Constittución
Tu amante fue un falso amante, Bella. Un amante que ansiaba en secreto tu muerte mientras acariciaba con sus manos húmedas y frías tu piel suave y tus cabellos de azabache. Rodeado de aduladores, viejos lobos que se encarnizan en satisfacer sus propios deseos y placeres con la sangre del pueblo, tu falso amante, deseoso de poder y de riquezas, iba estrechando los anchos e infinitos horizontes que la nueva sociedad salida de las antiguas esclavitudes trataba de alcanzar. Te apartó de su lecho nupcial, Bella, y te secuestró entre paredes oscuras y húmedas, mientras teñía de rojo el suelo, el tomillo y las pitas que bordeaban los caminos, y se convertía, él mismo, tu falso amante, en el lobo que cuidaba al ganado…


*******************







Foto 3: La Constitució retorna més forta que abans el 1820

Com una vella història d’amor i d’odi, oh, Bella, el teu fals amant et va obrir, fingint tot el penediment del món, les portes d’aquell llòbrec, fosc i humit habitacle on t’havia clos. Havies madurat com pomes desades entre els llenços de l’aixovar en armaris secrets. Et vas abillar amb els millors vestits i et lliurares a l’amor com una novençana confiada, en nits inoblidables de passió, perquè l’amor de dona és infinit. Atorgares el perdó a l’amant traïdor després que fera públic el vostre etern amor. I vas tornar a ser aclamada, oh, Bella; a ser estimada com l’home assedegat agraeix l’aigua fresca de les deus; el vell el sol de l’hivern, o l’infant la tornada de les oronetes a la primavera…



La Constitución vuelve más fuerte que antes en 1820

Como una vieja historia de amor y odio, oh, Bella, tu falso amante te abrió, fingiendo todo el arrepentimiento del mundo, las puertas de aquel lóbrego, oscuro y húmedo habitáculo donde te había recluido. Habías madurado como manzanas guardadas entre los lienzos del ajuar en armarios secretos. Te engalanaste con tus mejores vestidos y te entregaste al amor como una recién casada confiada, en noches inolvidables de pasión, porque el amor de mujer es infinito. Concediste el perdón al amante traidor después de que hiciese público vuestro eterno amor. Y volviste a ser aclamada, oh, Bella; a ser amada como el hombre sediento agradece el agua fresca del manantial; el anciano el sol del invierno, o el niño el regreso de las golondrinas por primavera…



*********************






 


Foto 4: La Constitució torna a ser abolida pel rei el1823.

L’amor d’home, però, és mesquí, oh, Bella, quan, cec de poder i de riquesa, hi subordina els seus bells sentiments i en pren venjança, tot sotmetent-se a la corrupció dels aduladors. Llavors els drets i la dignitat dal poble es menystenen i s’arraconen com una càrrega feixuga, ací i enllà del mar. I són vilment arrossegats per la imparable riuada de tardor, que s’emporta també les nits inoblidables d’amor i les falses promeses del fals amant, mentre ressonen per ponent, en mig de negra nuvolada, esgarrifosos trons, i els llamps fan tremolar els més febles. I el teu amant, estimada, després de ferir-te el rostre, et va fer emmudir de nou i et va tornar a recloure entre parets llòbregues, fosques i humides…



La Constitución vuelve a ser abolida por el rey en 1823

Pero el amor de hombre es mezquino, oh, Bella, cuando, ciego de poder y de riqueza, subordina sus hermosos sentimientos a él y a la venganza, sometiéndose a la corrupción de los aduladores. Entonces los derechos y la dignidad del pueblo se menosprecian y se apartan como una carga pesada, aquí y allende del mar. Y son vilmente arrastrados por la imparable riada de otoño que se lleva también las noches inolvidables de amor y las falsas promesas del falso amante, mientras retumban por poniente, entre negros nubarrones, espantosos truenos, y los relámpados hacen temblar a los más débiles. Y tu amante, amada, después de herirte en el rostro, te hizo enmudecer de nuevo, y te volvió a recluir entre paredes lóbregas, oscuras y húmedas...


********************








Foto 5: La Constitució queda “viuda” i torna el 1836.

El teu fals amant, Bella, morí menystingut pel poble, mentre ploraves en solitud el seu oblit i envellies entre somnis malastrucs. Vivies en el cor dels que anhelaven els nous i amples horitzons. Un grup de joves cadells et van rescatar de l’oblit, van obrir les finestres i les portes de la llibertat de bat a bat i retornà als carrers de ciutats i viles la claror enlluernadora del sol. L’oli i l’aigua no es barregen. La madrastra et va acollir oferint-te una poma enverinada mentre els teus defensors provaren d’abillar-te amb nous vestits i prerrogatives. Però et va sobrevenir la mort sobtada, fruit de la permanent traïció, i et vestiren amb llenç de dol. Tornà a créixer la negra nuvolada per ponent, i els llops mostraren les urpes de l’eterna divisió i de la mort fratricida!



La Constitución queda ‘viuda’ y vuelve en 1836

Tu falso amante, Bella, murió menospreciado por el pueblo, mientras tú llorabas en soledad su olvido y envejecías entre sueños infelices. Vivías en el corazón de los que anhelaban los nuevos y anchos horizontes. Un grupo de jóvenes cachorros te rescataron del olvido, abrieron las ventanas y las puertas de la libertad de par en par, y retornó a las calles de ciudades y villas la luz deslumbrante del sol. El aceite y el agua no se mezclan. La madastra te acogió ofreciéndote una manzana envenenada, mientras tus defensores intentaron engala-narte con nuevos vestidos y prerrogativas. Pero te sobrevino la muerte súbita, fruto de la permanente traición, y te envolvieron en manto de luto, Volvieron a crecer los negros nubarrones por poniente y los lobos mostraron las zarpas de la eterna división y de la muerte fratricida!



*******************






PINTURA: ISMAEL EL JARDINERO
.


























******************




EXPOSICIÓ I FOTOS




 ENTRADA A LA SALA D’EXPOSICIONS MELCHOR ZAPATA



  VISTA DE FOTOGRAFIA I PANEL EXPLICATIU DE L’EXPOSICÓ





AUTORITATS, ARTISTES I COL·LABORADORS DE L’EXPOSICIÓ



 

LETICIA REIG, ISMAEL EL JARDINERO I AMICS





JOAN PLA DURANT EL PARLAMENT, ISMAEL EL JARDINERO
I LETICIA REIG





AUTORITATS AMB ELS AUTORS DE L’EXPOSCIÓ




























































































        
































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada